Llistes

El primer que un es pregunta (o hauria de preguntar-se) quan comença a escriure (el que siga: un relat, un poema, un article, o la llista de la compra...) és si pagarà la pena. Si agafar el bolígraf, el retolador o picar les tecles tindrà algun sentit. Per un mateix, i sobretot pels qui, de manera afortunada o desafortunada, llegiran les teues paraules. ¿Resultaran útils?, ¿serviran d'alguna cosa?, ¿les gaudirem?, ¿ens canviaran la vida per uns segons?... No hauríem de fer perdre el seu temps a ningú.

Crec no equivocar-me si afirme que, de tot el que he dit, la llista de la compra és el que ens han llegit sempre amb més atenció. De manera discreta, sense soroll, el nostre èxit més íntim i concentrat (cinc estrelles en una única ressenya). I no, segur que cap llista no ens ha canviat la vida, però qui sap si una setmana no ha sigut pitjor (sensiblement pitjor) per culpa de no tenir-la: se'ns ha oblidat la llet, les creïlles, o, drama, el paper higiènic.

Jo quasi mai n'escric, en part per deixadesa, en part per un excés de confiança en una memòria, que (cal reconéixer-ho) no és tan bona. Però elles sí, elles, les nòvies amb qui d'una manera o una altra he compartit la meua vida d'adult (siga el que siga que això signifique), totes feien, fa, i possiblement faran, llista de la compra, retalls de paper, post-its de colors on, en columnes pulcres i ordenades, es preveu la vida domèstica i el menú dels següents dies: tonyina, caldo, galetes, clòtxines, amanida, tomates, alguna cosa dolça, rentavaixelles...

La cal·ligrafia voluptuosa i neta, com els seus cossos després de la dutxa. La bellesa del que és quotidià. Bon dia, què tal has dormit. El café. He de trucar al mecànic, i tu a ta mare. Hem de mirar les vacances...

Se m'ocorre ara que hauria sigut un bonic projecte conservar totes i cadascuna de les llistes de la compra que van nàixer en parella. Retalls de vida, bodegons literaris. Les semblances entre elles, les diferències que es consoliden amb el temps, les modes i capricis que ja no tornaran (encara que eixos, no acostumen a aparéixer, s'improvisen sobre la marxa). Llonganisses, base de pizza, formatge, suc, ous, detergent... Cadascuna d'aquestes paraules com una promesa de futur, i en el fons, una certa declaració d'amor: tu i jo compartirem tot açò. Seurem a taula. Ens comentarem el dia. Tallarem el pa veient una pel·lícula. I un últim missatge, a la línia de caixes, ja a punt de pagar: No t'oblides, per favor, de la crema de carabassa ❤️.